dissabte, 12 de novembre de 2011

Ah, allò de per sort ha començat a ploure no era per què m'agradi mullar-me com un peix. És que la gent ha marxat! I hi ha hagut pau! I he pogut tornar als salts i contemplar-los només amb una dotzeneta de persones més! Iúju!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada