dimarts, 15 de novembre de 2011

Nois i noies, noies i nois, potser aquestes seran les darreres imatges que podré penjar. Costa un munt descarregar-les de la càmara, i posar-les al bloc un munt i mig. Amés, demà de matinada marxo cap a Esteros de Iberá, per trobar-hi en Walter, i com que amb ell tot són sortides exhaustives de matí a vespre, ja veurem en quin estat de catatonisme acabo per fer aquesta mena de manualitats.
En fi, al gra:
Les dues primeres són d'un dels turons o com se'n diguin d'aquestes formacions rocalloses ( de fet, turons segur que no, per què de rodonets i suaus no en són pas... Pere, socors!), i de la serra acolorida que us deia que va provocar la lloreramàximaadatad'avui!
Després, un grupet de guiris dels que em vaig fer amiguet a Salta, a l'hostal, i amb els que vaig passar un dia la mar d'estupendifantabulós per la ciutat, comprovant que si m'hi poso puc ser un viatger enrolled com cal. Va durar un dia, però. Al següent, a Puerto Iguazú ( a Salta només hi feia "transbordu") ja vaig tornar a ser el ranci de sempre.
I les darreres, evidentment, a les cataractes. No s'hi veu gent per què jo, per eliminar-los del mig de la foto, m'amorrava a les baranes deixant penjar el meu cos al buit en un acte de temeritat sense precedents. De fet, si hagués fet un videiu s'haurien sentit els xiscles de terror del personal en diferents idiomes de veure'm penjant a dos mil metres d'alçada ( o més, en ténen les cataractes aquestes!), aguantat amb una sola mà, enfocant i apretant el botonet de la màquina amb l'altra, i renegant contra tots ells en català, que per sort no n'hi havia més i no m'entenien, carregat d'odi com estava...
Ui... em smebla que les sis hores de bus que m'he fet avui m'han alterat lleugerament... Marxo a fer un tomb, a veure si torno en mi.
Petons!

1 comentari:

  1. Hahahahahahaha! Tu no has fet un vídeiu on s'escolten de fons els teus renecs en català i els xiscles de Socoeuuuuur, help hiiiiim o achtuuuung!!!, però ells sí que et tenen a tu filmat mentre t'agafes amb una mà i penges com un xorís (ep, no per res, eh?) de la baraneta de fusta, a dos mil metres d'alçada, i van comentant: "Oh mai Got, luc dat mat man traing tu kil himself!!!"

    ResponElimina