Ah, i Pere, què passa amb les balenes? Si ja ho sabieu, que les veuria... És clar que potser us pensàveu que no de tan a la vora... de fet, quan les teniem a tocar del vaixell ens adonèvem de com n'havia de ser de fàcil matar-les, sent tan confiades... o burres, segons com es miri.
Però vaja, que no faci enveja, que no passa res, que chincharrechincha!
Ei mosso; no't pot imaginar lo que m'ha costat posar-me en contacte amb tu!
ResponEliminalo teu germà Pere m'ha fet gruar de valent fins que m'ha ensenyat com fer-ho.
ara ja puc dir-te que estic molt contenta que t'ho passis tan bé. les fotos precioses!
T'he escrit uns quants missatges que no he conseguit enviar perquè el meu coneixement d'estre trasto no dóna per més, però ara com ja sembla que sóc dins , et repetiré lo que ahir vaig dir-te: ja pots preparar-mos un bon dinar per después explicar-mos totes estes vivències! no penso dixar-te escapar.
Ala, a disfrutar de valent i cuida't tros de ganàpia. Mil petons!
Fet!
ResponEliminaMOltíssims petons, reguapa!