I d'allí, a banda de passejades també a l'estil Baronessa Blixen però entre vedells dels de carn, ocells de tota mena i llebres per donar i vendre, dues excursions a veure els glaciars. Espaterrant és poc. I no només per la seva enormitat i el seu color inverossímil fruit dels efectes òptics de la llum entre els cristalls, cosa que fa que passi del blanc nuclear al blau marí més intens amb una facilitat que posa els pèls de punta. Noooo... és que és com estar en un paisatge d'un altre planeta. Les formes, les esquerdes, els canvis de color, els canvis de llum, la seva extensió tan desmesurada de no recordo ja quina burrada de centenars de quilòmetres quadrats... novament, el cap queda col·lapsat. Vaja, jo crec que quan torni estaré més "alelat" encara del que ja estic de tant col·lapse mental.
De fet, ara mateix estic tan fet pols que plegaré. Sono ofensiu, però per fer aquestes coses un s'ha de llevar a les sis, quarts de set com molt tard cada dia, i a hores d'ara (tres de dotze de la nit)estic literalment fet una braga. Sé, ho sé, sé que u vostre és pitjor... ho sé. Però què voleu que us digui... estic baldat. Que estic baldat fent el guais enmig del calendari de feina? Pos sí. Que sóc un merdós malcriat que faig el que em rota? Pos sí. Que us enyoro? Pos... pos... pos sí! Que plego? Pos també.
Apalins, fins la propera!
Petons a tots