dissabte, 12 de novembre del 2011

Ha estat una visió tan estremidora, que tot i els falciots de les cataractes, uns ocellets mig penjats que, literalment, es pengen de les roques de darrera l'aigua que cau per fer-hi fins i tot el niu!, he decidit fer un esprint i fugir d'allà. Aniré al camí que passa per sota els salts d'aigua, que com que és llarg hi haurà menys gent, pensava jo amb un bri d'esperança.... Doncs no! El trenet de tornada a la base des d'on comença aquell altre camí també era ple!
O sigui que torna a fer els cinc quilòmetres de tornada. I al damunt, per comprovar que tot el parc era un formiguer, no només la Garganta del Diablo! Gent per baix, pels costats, per dalt, posant-se sota l'aigua perquè mola molt mullar-se amb aigua de cataracta, com si no s'hi pixéssin els jaguars i els coatins i els micos a la part alta del riu, colla de capullos! Axí els caigués un cagalló de tapir a la closca, ostimaneta!
I amés, unes llanxes súperxaxis portant a la gent des del riu a sota els salts d'aigua.
En fi.... Iguazú és espeterrant, sens dubte. Però és talment un parc temàtic. Súperguais, però un parc temàtic.
Per sort, ha començat a ploure a bots i barrals, i jo he trobat un caminet ( quatre quilometrets més de no res) per fer amb calma, entre xiscles d'ocellots, papallones d'ensueny que se'm posaven pel damunt ( i això que duia Relec. De fet, els mosquits també se'm posaven al damunt, tot i el Relec) formigues descomunals i alguna ratota grossa sense cua (Agutins, en diuen) que creuava pel davant meu com si no hi fos. Ah, i un armadillo! Això sí, jo volia veure un jaguar i un tapir, i ni l'un ni l'altre, tu! I mira que estava preparat per aguantar-los la mirada, sobretot al jaguar, per ensenyar-li qui manava en aquell tros de selva... Però res.
En fi.
Demà, cap a San Ignacio, a veure el que queda de les missions jesuítiques, aquelles de la peli del Jeremy Irons i en Robert de Niro i una mica més de selva. Potser tinc sort i puc desafiar un jaguar!
Ah, per cert, per molt que paguis un plus a l'entrada del parc, no fan caure ningú lligat a una creu cataractes avall, com a La Misión.
Un frustre!

2 comentaris:

  1. És lo q té ser una setena meravella del món...
    Besets

    ResponElimina
  2. Esperem que no sigui unaltre selvaparktematica,,amb creus tipos Dragon Kans...en tot cassss,no et compris la pulsera magica,,segueix aixi estem amb tuuuuuu petons

    ResponElimina