A veure, a veure, què coi està passant? Què són aquests comentaris tan plens de maldat sobre la meva línia? Serà possible, colla de malxinats/malxinades!!!
En fi, com que estic de bones, faré com si no hagués llegit res.
Ara mateix marxo a agafar un bus per anar a veure les darreres bogeries cromàtiques de la zona, abans de deixar aquestes muntanyes per anar a la ciutat de Salta, des d'on aniré a Iguazú.
De fet, ja hauria d'haver-hi anat, però com que això d'aquí dalt m'ha xuclat mitja ànima, he decidit allargar la cosa en un rampell d'espontanitat.
Fins la del hostal es petava de riure abans, mentre esmorzava, quan li he dit de quedar-me una altra nit.
Doncs res, aquest cop el missatget és curt, que faré tard.
Ah, un aclariment per la senyoreta Canals: els llames, tot i que de posat una mica gili, no poden posar-se guarniments per qüestions estètiques. Els seus unglots no van bé per fer llaçades. O sigui que em sap greu decebre't: és la identificació pels ramats. Ja veieu que qui sí que té temps per cucades són els propietaris de llames.
Àpalins, petons a cabaços!
Fins de seguida!
Lluís