EO!!!
Hola de nou, tot que aquest cop seré breu per què encara no he sopàt i no sé si per aquests verals serveixen menjar passades segons quines hores. Ara mateix sóc a Xile, a Puerto Natales, parada obligatòria per anar baixant cap a Ushuaia. Bé, obligatòria no, però em fotia molta mandra baixar a tongades de deu hores de bus cada cop. I de pas, demàfaré una excursió a veure el que en diuen Las Torres del Payne, que sembla que són uns pedrots que tallen la rispirassió.

Com que ara viatjo sol, he ca¡gut en picat en relació a la setmana passada. S'han acabat els luxes i els serveis guaisdelparaguais. Ara sóc en un hostal d'aquests plens de canalla europea de la que parla estrany, que es fan el menjar per estalviar per què viatgen durant un any, però que veig que tenen els hàbits fins de veure vi d'ampolla. En fi, que sóc com un bolet, aquí enmig, per vell, per parlar la llengua local, i per ranci, perquè no em faig amb ningú... jajajaja. Osti, és que foten mania, de tan enrollats, tan viatgers, tan llords i tan de monyo lligat en pla sóc súper espontània, i parlo holandès de puta mare, vaig en mitjons amunt i avall i em cargolo lànguidament en el sofà per llegir la novel·lota tota rebregada que m'acompanya per aquests mons de Déu.