Estimats i estimades, estimades i estimats.

Avui ha estat un dia de cagà's! De cagà's.

Sí, aquests també us els explico, que així em desfogo. Tenia una excursió al Parc Nacional Torres del Payne, que són unes roques mogollódegrans i altes i de tot. I al costat, enganxades al mateix tros de muntanya, Los cuernos del Payne, que són unes altres roques gairebé diria que més mogollódegrans i imponents. I tot plegat amanit amb ramats i ramats de guanacos per tot arreu. Pels ignorants en aquestes qüestions, que sou molts, que sapigueu que els guanacos són així com llames però en més fi. Escupen igual, però amb elegància.
I per rematar la cosa, final de traca amb visita a un llac que al seu extrem hi té el front d'un glaciar. A la vora del llac mateix, tocant a la sorra, un iceberg de color blau pasta de dents blava.
En fi, objectivament, tot estupendu i tal. Pos no! Pos no! I per què, us preguntareu desficiosos.
Oi que sí, que us ho pregunteu desficiosos?
Doncs per què gairebé to, gairebé TOT, ens l'hem empassat dins una furgo molt moderna i molt tot, pero una furgo al cap i a la fi. I com una colla de borregos, fent fotos a les parades senyalitzades per als borregos de les furgos. En fi, que la imatge que m'estava jo construïnt de mi mateix amb molt d'esforç, de viatger rollo HombreCamel, a la merda sandunguera.
En tornar al poble estava d'un depre...
Sort que sempre hi ha alguna cosa que si més no una mica, t'ajuda a tirar endavant i veure-hi amb perspectiva. I la cosa ha estat el sopar en un restaurant que m''havia recomanat la noia de l'alberg: Los Pioneros. Justa davant el port. Súper íntim: El senyor octogenari que m'ha servit un Pejerey a la brasa, en Demis Rusos i jo. Triquitriquitriquitriquitriquimonamúr, triquitriquitriquitríííííííí... fabulós. He escoltat mitja discografia. Quin paio gloriós, en Demis. I quin vibratto. I quines lletres...
Vaja, que he somrigut de nou i he tornat a l'alberg pensant que ves a saber què em depararà el destí demà, que marxo de nou, cap a Punta Arenas, d'on passaré a Tierra de Fuego demà passat.
Però per què preveure, si les sorpreses sempre ho superen tot!
I love you, Demis!
I a tots vosaltres també!