Sort que els ànims extrems són passatgers, i tan bon punt vaig arribar a Ushuaia, la ciutat més al sud del globus (mola taaaant, poder escriure aquestes dades tan i tan topes!), la cosa va canviar: l'hostal on m'he estat fins avui és fabulós, i el paio que us deia que el porta, a banda de llord, és un encant, i només hi havia una altra hoste, una anglesa a qui son fill havia regalat una sortida de deu dies a l'Antàrtida en vaixell, amb sortdia des de la ciutat. Un altre encant. Hem sopat i esmorzat junts, i fins i tot em van convidar a un asado a casa un veí, amb la qul cosa vaig poder gaudir de la carn argentina ( un pèl socarrada, el veí es va distreure) i d'una amena conversa amb el susudich veí sobre els efectes estupendus de la viagra, ara que el bon home ja tenia seixanta cinc anys però encara vivia per, com diuen aquí, "levantarse minas" (mina és una dona) a les milongues o on fos. Això sí, de tant en tant es preguntava si no començava a ser un pèl gran per dur aquesta mena de vida, i si no seria psicològic, el tema de la viagra, perquè son germà de setanta cinc anys tenia tres nens menuts amb la dona de trenta i pico, que encara n'hi demanava més!!
En fi, un planarro mentre el JAvier ( el de l'hostal ), roncava feliçment en un matalàs.
Ja ténen raó els que diuen que l'home argentí és diferent, és com més home... Jajajajaja
Abanda d'això, vaig poder navegar pel canal Beagle sense vomitar damunts els lleons marins, i ahir vaig poder patejar durant sis hores el Parc Nacional Tierra de Fuego, en un dia que va passar de pluja d'aigua-neu de merda a sol radiant gloriós, envoltat d'ocells marins i dics de castors importats fa seixanta anys i que territori trinxat.
I ja està. Paro que vaig a ajudar una mica a la cuina que per acomiadar-me dinem un alre cop plegats, que és diumenge i fa festa.
Molts petons i fins d'aquí a no res!!!
Us estimoooooo!